Són el conjunt de motius temàtics que els poetes cultes utilitzen per situar la seva obra en una tradició literària.
Els més destacats són:
-Beatus ille : és la valoració de la natura, en un ambient pastoril, com a símbol de vida senzilla, natural i perfecta. És important al Renaixement.
-Carpe diem : després de un seguit de reflexions sobre la fugacitat de la vida, insten l'home a viure-la amb intensitat i plaer. Important al Renaixament.
-Locus amoenus : tractament estilitzat de la natura, com a lloc amè, poblat per nimfes i pastors.
-Ubi sunt : “On són? Què se n'ha fet?” És el lament de les coses del passat perdudes amb el pas del temps. Està vinculat amb el tema de l'amor.
-Fugit irreparabile tempus : “El temps passa massa de pressa”. Es refereix, al pas del temps, i dóna importància als records.
-Puer senilis : “El jove és savi com un ancià i l'ancià té un esperit jove”. Es refereix a un estat d'esperit de la joventut o de la vellesa.
-Donna angelicatta: és la perfecció de la figura femenina, tant psicològicament com físicament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada