Neix en
una família modesta el 3 d’agost de 1913 a Palma, i mor 5 de gener de 1938 a El
Brull, amb només vint-i-quatre anys.
Estudia a l’Institut de Palma, i ja de ben
jove comença a publicar articles culturals. A continuació estudia Filosofia i Lletres a BCN
(on és deixeble de Carles Riba, Joan Coromines i Salvador Espriu). Seguidament
es trasllada a Madrid per acabar el Doctorat, i exerceix docència a l’Escola
Plurilingüe. Allà aprèn l’ofici de tipògraf i entra en relació amb la revista
Cruz y Raya.
Quan feia oposicions, va esclatar la Guerra Civil, i decideix
retornar a Barcelona. Decideix allistar-se a l’exèrcit republicà, però la seva
delicada salut no ho va permetre. Malalt de tuberculosi, ingressa al sanatori
de Brull, on mor l’any 1938.
Algunes de
les seves obres més destacades són: Imitació
del foc, Nou poemes, Quadern de sonets, Antologia de poetes mallorquines....
Poemes del poeta que tracten sobre Mallorca
A Mallorca durant la Guerra Civil
“Verdegen encara aquells camps
I duren aquelles arbredes
I damunt del mateix atzur
Es retallen les meves muntanyes.”
Dansa de la mort
“Cambres de l’oest, amors
Drames i vaixells.”
*És una possible referència a elements presents a
Mallorca dins el seu record.
Auca
“Retorno a les festes llunyanes,
Quan la muralla de ponent
Plena d’estàtues blanques sobre el mar
Incendia la Catedral amb palmeres polsoses...”
Exemples de
“neopopularisme”
Cançó després de la pluja
“Qui puja a la muntanya?
El cargol que treu banya.
El sol s’encén i s’apaga,
Albó, romaní, argelaga.
El sol s’apaga i s’encén,
Farigola, romeguer.”
Història del soldat
“Això
era i no era
Quan naixia la primavera
Ai-do, ai-do,
Trompeta de Borbó.”
Els poemes que tenen relació
amb el viatge d’estudis per la Mediterrània són: Sonet marí i Leda.
Mecanismes estilístics utilitzats per Rosselló-Pòrcel:
Rosselló-Pòrcel utilitza la
poesia pura per a expressar-se. Això significa, que la seva poesia es considera
espontània i complexa. En la seva obra hi podem veure també influències del
neopopularisme, el surrealisme, i el paisatgisme. Una característica molt
important, és el “jo poètic”, que reflecteix els sentiments de l’autor. També
trobem dins l’obra gran quantitat d’elements simbòlics, com per exemple el mar
o el foc, que simbolitza la llum, la vida, el misteri, el canvi, etc. En
oposició de les ombres, la cendra la foscor, etc.
Pel que fa a l’estructura,
destaquem els seus sonets, tot i que hi trobem una gran varietat d’estructura
poètica, i també l’aparició de versos blancs o versos lliures.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada