Mercè Rodoreda

Mercè Rodoreda i Gurguí neix a Barcelona el 19 d’octubre de 1908 i mor a Girona el 13 d’abril de 1983. És considerada l’escriptora catalana contemporània més influent. La seva producció comprèn tots els gèneres literaris: poesia, teatre, conte, etc. però especialment és coneguda per la seva novel·la.

L’escriptora neix al barri de St. Gervasi, lloc que influirà pòstumament la seva novel·la. Va ser filla única, i pel que fa a l’educació, només va cursar primària durant dos anys.

El seu avi matern va ser una persona molt significativa en la seva vida, fins i tot el va arribar a considerar el seu mestre. Aquest era admirador de Jacint Verdeguer, fet que també influencia a Rodoreda, igual com la passió que tenia l’avi per a les flors, i el seu fort sentiment catalanista.

Més de jove, Rodoreda es casa amb el seu oncle, amb qui hi tindrà un fill, i el qual admirava, en part ja que havia ajudat a tirar endavant la seva família econòmicament. Durant aquesta etapa de la seva vida, Mercè Rodoreda es consolida com a escriptora. Més endavant comença a rebre classes per millorar el seu coneixement de la llengua, fins que l’any 1932 publica la seva primera novel·la titulada Sóc una dona honrada?.  A partir d’aquí comença a rebre influencia del Grup de Sabadell, d’entre els quals coneix a Armand Obiols, el seu futur amant, i l’amor de la seva vida.

A causa de la Guerra Civil, l’any 1939 Rodoreda marxa a l’exili, deixant enrere el seu marit i el seu fill, i es dirigeix a França, on viu a París, Bordeus i Ginebra, i on es dedica a escriure i a fer traduccions. A més durant aquesta etapa de la seva vida, Rodoreda manté una relació amorosa amb Armand Obiols, també casat i amb un fill.

Finalment l’any 1973 retorna a Catalunya on va a viure a Barcelona i seguidament a Romanyà de la Selva. L’any 1980 rep el premi d’honor de les Lletres Catalanes,  fins que mor de càncer l’any 1983 a Romanyà de la Selva.

Destaquem també altres obres com: Del que hom no pot fugir (1934), Un dia en la vida d’un home (1934), Aloma (1937), El carrer de les camèlies (1966), La plaça del diamant, Jardí vora el mar…

Principals característiques de la narrrativa rodorediana:

La narrativa rodorediana té unes característiques molt marcades. Podem veure sobretot la influencia de la seva infància. Per una banda, la del seu avi, persona a qui admirava molt, i que adorava les flors. Per això trobem a la seva obra l’aparició de flors i jardins simbòlicament, ja que considera que el jardí és com un paradís d’infantesa. També hi trobem la influencia d’escriptors com Jacint Verdaguer, degut també al seu avi, gran admirador d’aquest.

A més, veiem com Rodoreda plasma la seva vida en la seva obra, per exemple, hi apareix constantment el tema de l’amor, que podria anar relacionat amb l’amor cap a Armand Obiols, i el patiment que això li va comportar. Per altra banda apareix sovint també el tema de la mort, igual com el rebuig a la maternitat, fet que podria anar lligat amb la Guerra Civil, i d’haver de deixar enrere el seu fill per a marxar a l’exili.

Bartomeu Rosselló-Pòrcel

Neix en una família modesta el 3 d’agost de 1913 a Palma, i mor 5 de gener de 1938 a El Brull, amb només vint-i-quatre anys. 

Estudia a l’Institut de Palma, i ja de ben jove comença a publicar articles culturals. A continuació estudia Filosofia i Lletres a BCN (on és deixeble de Carles Riba, Joan Coromines i Salvador Espriu). Seguidament es trasllada a Madrid per acabar el Doctorat, i exerceix docència a l’Escola Plurilingüe. Allà aprèn l’ofici de tipògraf i entra en relació amb la revista Cruz y Raya. 

Quan feia oposicions, va esclatar la Guerra Civil, i decideix retornar a Barcelona. Decideix allistar-se a l’exèrcit republicà, però la seva delicada salut no ho va permetre. Malalt de tuberculosi, ingressa al sanatori de Brull, on mor l’any 1938.

Algunes de les seves obres més destacades són: Imitació del foc, Nou poemes, Quadern de sonets, Antologia de poetes mallorquines....

Poemes del poeta que tracten sobre Mallorca

A Mallorca durant la Guerra Civil

“Verdegen encara aquells camps

I duren aquelles arbredes

I damunt del mateix atzur

Es retallen les meves muntanyes.”

Dansa de la mort

“Cambres de l’oest, amors

Drames i vaixells.”

*És una possible referència a elements presents a Mallorca dins el seu record.

Auca

“Retorno a les festes llunyanes,

Quan la muralla de ponent

Plena d’estàtues blanques sobre el mar

Incendia la Catedral amb palmeres polsoses...”

Exemples de “neopopularisme”

Cançó després de la pluja

“Qui puja a la muntanya?

El cargol que treu banya.

El sol s’encén i s’apaga,

Albó, romaní, argelaga.

El sol s’apaga i s’encén,

Farigola, romeguer.”

Història del soldat

“Això era i no era

Quan naixia la primavera

Ai-do, ai-do,

Trompeta de Borbó.”

Els poemes que tenen relació amb el viatge d’estudis per la Mediterrània són: Sonet marí i Leda.

Mecanismes estilístics utilitzats per Rosselló-Pòrcel:

Rosselló-Pòrcel utilitza la poesia pura per a expressar-se. Això significa, que la seva poesia es considera espontània i complexa. En la seva obra hi podem veure també influències del neopopularisme, el surrealisme, i el paisatgisme. Una característica molt important, és el “jo poètic”, que reflecteix els sentiments de l’autor. També trobem dins l’obra gran quantitat d’elements simbòlics, com per exemple el mar o el foc, que simbolitza la llum, la vida, el misteri, el canvi, etc. En oposició de les ombres, la cendra la foscor, etc.

Pel que fa a l’estructura, destaquem els seus sonets, tot i que hi trobem una gran varietat d’estructura poètica, i també l’aparició de versos blancs o versos lliures.

Salvador Espriu

Primera infància 

Salvador Espriu i Castelló neix a Santa Coloma de Farners el 10 de juliol de 1913, i mor el 22 desembre de 1985. Va ser un poeta, dramaturg i novel·lista català modernista considerat un renovador de la prosa catalana noucentista. És fill de Francesc de Paula Espriu i Torres (llicenciat en dret i que exercia de notari) i Escolàstica Castelló Molas. Durant la seva infància va viure a Santa Coloma de Farners on van néixer ell i els seus dos germans. Més endavant van anar a viure a Barcelona on van néixer les seves dues germanes petites. Gràcies a la feina del seu pare, la seva família era considerada de classe mitjana-alta, i per això es podien permetre servei domèstic  i una casa d’estiueig a Arenys de Mar (on antigament havia viscut la família).

Salvador de nen era considerat entremaliat i juganer. Als anys vint, els cinc germans van agafar el xarampió, I una de les germanes va morir. Salvador també va patir una greu complicació pulmonar fet que va comportar una operació quirúrgica i una lenta recuperació (que la va passar a Viladrau, on el seu pare va comprar-hi la casa anomenada Can Ganyotes).  Dos anys després de la mort de la seva germana, el seu germà gran va morir en caure al port d’Arenys que estava en obres. Aquestes morts i la seva malaltia van ser uns fets significatius que li van canviar la vida; va passar a ser un nen delicat, obligat a passar llargues temporades al llit, que va fer que es convertís en un gran amant de tot tipus de literatura, però sobretot es sentia atret per llibres de religió i d’història antiga.

Adolescència

Amb només setze anys (1929) va publicar el seu primer llibre, Israel (escrit en castellà). Un any després entra a la Universitat de Barcelona on estudia Dret i Filosofia i Lletres. La passió per a les lletres el va portar a escriure El doctor Rip (primera novel·la en català, 1931). Seguidament també va publicar La revolta dels sants (primera obra teatral), Laia (novel·la, 1932), Aspectes (1934), Els avets (1934,amb el que aconsegueix un premi als Jocs Florals de l’Ateneu Arenyenc), el llibre Miratge a Citera (novel·la, 1935), Ariadna al laberint grotesc, etc.

Maduresa

Amb l’esclat de la Guerra Civil espanyola va haver d’interrompre els seus estudis, tot i no ser enviat al front a causa del seu mal estat de salut. Durant aquesta època publica Letizia i altres proses i Antígona.

L’any 1940 va morir el seu pare, i Espriu va entrar a treballar a la seva notaria (on hi va treballar vint anys), feina que no li agradava gens.

Durant aquesta època Espriu es va mantenir Fidel al català, i es va decantar per la poesia, per tant, considerem que va participar en la vida clandestina de la literatura catalana de la postguerra. L’any 1946 apareix el seu primer llibre de poemes El Cementiri de Sinera i més endavant Primera Història d’Esther (teatre).

El 7 d’agost de 1950 la seva mare mor de càncer, i seguidament publica quatre llibres de poemes: Les hores, Mrs. Death, El caminant i el mur i Final de laberint. Més endavant publica Evocació de Rosselló-Pòrcel i altres proses (1957),La pel de brau (poemes,1960).

Retrat personal de Salvador Espriu

Salvador Espriu va ser un poeta molt conegut, del qual en destaquem algunes de les seves obres com Antígona o Primera història d'Esther. Va néixer en una família benestant, i per això podríem pensar que va tenir una infància fàcil, tot i que sabem que no va ser així. Això es deu a que quan encara era un nen va patir una greu malaltia juntament amb la mort d'alguns familiars molt pròxims, fet que en un futur va influenciar la seva obra.

La pell de brau

[XXX]

Diversos són els homes i diverses les parles,

i han convingut molts noms a un sol amor.

La vella i fràgil plata esdevé tarda

parada en la claror damunt els camps.

La terra, amb paranys de mil fines orelles,

ha captivat els ocells de les cançons de l'aire.

Sí, comprèn-la i fes-la teva, també,

des de les oliveres,

l'alta i senzilla veritat de la presa veu del vent:

"Diverses són les parles i diversos els homes,

i convindran molts noms a un sol amor."

 Poemes musicats:

https://www.youtube.com/watch?v=Vw-H8RJCU40  (musicat per Raimon)

https://www.youtube.com/watch?v=n_UX_47wqYg  (musicat per Dídac Rocher)



Assaig de Càntic en el temple

Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m’agradaria allunyar-me’n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!
Aleshores, a la congregació, els germans dirien
desaprovant: “Com l’ocell que deixa el niu,
així l’home que se’n va del seu indret”,
mentre jo, ja ben lluny, em riuria
de la llei i de l’antiga saviesa
d’aquest meu àrid poble.
Però no he de seguir mai el meu somni
I em quedaré aquí fins a la mort.
Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra, bruta, trista, dissortada pàtria.

Estudis sobre l’obra d’Espriu:

• Homenatge a Salvador Espriu amb motiu d'ésser-li conferit el grau de Doctor Honoris Causa - Universitat de Barcelona, 1980. 

•   Salvador Espriu présence d'un poète - Université de Paris-Sorbonne, 1985. 

La pell de brau:

[XL]

Però en la sequedat arrela el pi

crescut des d'ella cap al lliure vent

que ordeno i dic amb unes poques lletres

d'una breu i molt noble i eterna paraula:

m'alço vell tronc damunt la mar,

ombrejo i guardo el pas del meu camí,

reposa en mi la llum i encalmo ja la nit,

torno la dura veu en nu roquer del cant.

Autors que han tractat el mite d'Antígona:

-Sòfocles: poeta tràgic grec.

-Jean Anouilh:  París, 1944.

-Alfieri: Italia, 1783.

-J.M.Pemán: Cadis, s. XIX.

Audiovisual:

http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=685