Salvador Espriu i
Castelló neix a Santa Coloma de Farners el 10 de juliol de 1913, i mor el 22
desembre de 1985. Va ser un poeta, dramaturg i novel·lista català modernista
considerat un renovador de la prosa catalana noucentista. És fill de Francesc
de Paula Espriu i Torres (llicenciat en dret i que exercia de notari) i
Escolàstica Castelló Molas. Durant la seva infància va viure a Santa Coloma de
Farners on van néixer ell i els seus dos germans. Més endavant van anar a viure
a Barcelona on van néixer les seves dues germanes petites. Gràcies a la feina
del seu pare, la seva família era considerada de classe mitjana-alta, i per
això es podien permetre servei domèstic
i una casa d’estiueig a Arenys de Mar (on antigament havia viscut la
família).
Salvador de nen era considerat entremaliat i juganer. Als
anys vint, els cinc germans van agafar el xarampió, I una de les germanes va
morir. Salvador també va patir una greu complicació pulmonar fet que va
comportar una operació quirúrgica i una lenta recuperació (que la va passar a
Viladrau, on el seu pare va comprar-hi la casa anomenada Can Ganyotes). Dos anys després de la mort de la seva
germana, el seu germà gran va morir en caure al port d’Arenys que estava en
obres. Aquestes morts i la seva malaltia van ser uns fets significatius que li
van canviar la vida; va passar a ser un nen delicat, obligat a passar llargues
temporades al llit, que va fer que es convertís en un gran amant de tot tipus de
literatura, però sobretot es sentia atret per llibres de religió i d’història
antiga.
Adolescència
Amb només setze anys (1929) va publicar el seu primer
llibre, Israel (escrit en castellà). Un any després entra a la Universitat de
Barcelona on estudia Dret i Filosofia i Lletres. La passió per a les lletres el
va portar a escriure El doctor Rip
(primera novel·la en català, 1931). Seguidament també va publicar La revolta dels sants (primera obra
teatral), Laia (novel·la, 1932), Aspectes (1934), Els avets (1934,amb el que aconsegueix un premi als Jocs Florals de
l’Ateneu Arenyenc), el llibre Miratge a
Citera (novel·la, 1935), Ariadna al
laberint grotesc, etc.
Maduresa
Amb l’esclat de la Guerra Civil espanyola va
haver d’interrompre els seus estudis, tot i no ser enviat al front a causa del
seu mal estat de salut. Durant aquesta època publica Letizia i altres proses i Antígona.
L’any 1940 va morir el seu pare, i Espriu va
entrar a treballar a la seva notaria (on hi va treballar vint anys), feina que
no li agradava gens.
Durant aquesta època Espriu es va mantenir
Fidel al català, i es va decantar per la poesia, per tant, considerem que va
participar en la vida clandestina de la literatura catalana de la postguerra.
L’any 1946 apareix el seu primer llibre de poemes El Cementiri de Sinera i més endavant Primera Història d’Esther (teatre).
El 7 d’agost de 1950 la seva mare mor de
càncer, i seguidament publica quatre llibres de poemes: Les hores, Mrs. Death, El caminant i el mur i Final de laberint. Més endavant publica
Evocació de Rosselló-Pòrcel i altres proses (1957),La pel de brau
(poemes,1960).
Retrat personal de Salvador Espriu
Salvador Espriu va ser un poeta molt conegut, del qual en destaquem algunes de les seves obres com Antígona o Primera història d'Esther. Va néixer en una família benestant, i per això podríem pensar que va tenir una infància fàcil, tot i que sabem que no va ser així. Això es deu a que quan encara era un nen va patir una greu malaltia juntament amb la mort d'alguns familiars molt pròxims, fet que en un futur va influenciar la seva obra.
Poemes musicats:
https://www.youtube.com/watch?v=Vw-H8RJCU40 (musicat per Raimon)La pell de brau
- [XXX]
- Diversos són els homes i diverses les parles,
- i han convingut molts noms a un sol amor.
- La vella i fràgil plata esdevé tarda
- parada en la claror damunt els camps.
- La terra, amb paranys de mil fines orelles,
- ha captivat els ocells de les cançons de l'aire.
- Sí, comprèn-la i fes-la teva, també,
- des de les oliveres,
- l'alta i senzilla veritat de la presa veu del vent:
- "Diverses són les parles i diversos els homes,
- i convindran molts noms a un sol amor."
Poemes musicats:
https://www.youtube.com/watch?v=n_UX_47wqYg (musicat per Dídac Rocher)
Assaig de Càntic en el temple
Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m’agradaria allunyar-me’n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!
Aleshores, a la congregació, els germans dirien
desaprovant: “Com l’ocell que deixa el niu,
així l’home que se’n va del seu indret”,
mentre jo, ja ben lluny, em riuria
de la llei i de l’antiga saviesa
d’aquest meu àrid poble.
Però no he de seguir mai el meu somni
I em quedaré aquí fins a la mort.
Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra, bruta, trista, dissortada pàtria.
Estudis sobre l’obra d’Espriu:
- Homenatge a Salvador Espriu amb motiu d'ésser-li conferit el grau de Doctor Honoris Causa - Universitat de Barcelona, 1980.
- Salvador Espriu présence d'un poète - Université de Paris-Sorbonne, 1985.
La pell de brau:
[XL]
Però en la sequedat arrela el pi
crescut des d'ella cap al lliure
vent
que ordeno i dic amb unes poques
lletres
d'una breu i molt noble i eterna
paraula:
m'alço vell tronc damunt la mar,
ombrejo i guardo el pas del meu
camí,
reposa en mi la llum i encalmo ja
la nit,
torno la dura veu en nu roquer
del cant.
Autors que han tractat el mite d'Antígona:
-Sòfocles: poeta tràgic grec.
-Jean Anouilh: París, 1944.
-Alfieri: Italia, 1783.
-J.M.Pemán: Cadis, s. XIX.
Audiovisual:
