Neix a Barcelona el dia 29 de setembre de 1912, i mor el 21 de juliol de 1994. Va ser un escriptor i dibuixant català reconegut. El seu llibre més conegut va ser el recull anomenat Cròniques de la veritat oculta, escrit durant el seu exili. Tot i això Pere Caldés no va esdevenir popular fins l'any 1978 amb l'estrena d'Antavaina (obra de teatre de Dagoll Dagom basada en els seus textos). És conegut principalment per les seves narracions curtes, uns contes caracteritzats per l'humor, la ironia, i per tot allò fantasiós i absurd.
Va ser fill únic del matrimoni de Vicenç Caldés Arús (escriptor) i Teresa Rusiñol Roviralta. Els dos eren catalans i d'origen pagès, i es van traslladar a Barcelona després de casar-se. Quan era un nen, va fer llargues estades a Can Maurí, una propietat de la família situada a prop de Sabadell. Aquestes estades van influir molt en l'obra del poeta, ja que al fer-se fosc la família es reunia al voltant de la llar de foc on explicaven contes i històries.
Quan encara no anava a escola, la seva mare li va ensenyar a llegir. Més endavant va estudiar a l'Escola Sant Pere Claver,i més endavant al canviar de casa a Barcelona, va estudiar a l'Escola Mossèn Cinto . Allà li feien fer exercicis de redacció,que més tard van ser publicats. D'aquestes redaccions destaquem El primer arlequí. Amb el pas del temps aquesta escola va ser clausurada, i Calders va anar a estudiar a l'Acadèmia Reixach. Quan ja va ser més gran, va estudiar a l'Escola Superior de Belles Arts, on coneix a Mercè Casals, la seva futura esposa. Seguidament funda un estudi de disseny gràfic i entra a treballar al Diario Mercantil,on publica els seus primers articles. Aquest diari va tancar, i es va fundar Avui, on Calders comença a publicar una columna periòdica.
Finalment el 4 de novembre es casa amb Mercè Casals, amb qui té un fill (Joan Caldés i Casals), però al combatre en la guerra civil al bàndol republicà, l'any 1939 va deixar enrere la seva família, i es va exiliar a Mèxic (on hi va viure vint-i-tres anys de la seva vida). Abans d'arribar a Mèxic però,va ser tancat en un camp de concentració a França, d'on va aconseguir escapar i va ser protegit pel Comitè Universitari d'Ajut als Refugiats. Allí va conèixer a la seva futura esposa Rosa Artís i Gener, i tot i estar enamorat d'aquesta,va marxar a viure a Mèxic amb la seva esposa Mercè Casals.
Finalment l'any 1943 rep el divorci, i aquell mateix dia es casa amb Rosa Artís, amb la qual té tres fills. El poeta mai va acceptar el fet de viure a Mèxic, ja que sempre va desitjar poder tornar a Catalunya un altre cop. Finalment quan el seu fill gran va fer quinze anys, va decidir tornar a Barcelona abans que els seus fills ja no hi volguessin anar. Un cop va retornar, va escriure diferents obres, com per exemple L'ombra de l'atzavara, Ronda naval sota la boira, i publica el recull de contes anomenat Tots els contes.
Un fet a remarcar de la seva vida que m'ha cridat l'atenció ha estat que es casa dues vegades, la primera amb Mercè Casals (amb qui té un fill), i la segona amb Rosa Artís (amb qui té tres fills). Sorprèn també el fet de que deixi enrere la seva primera família per exiliar-se a Mèxic on passa vint-i-tres anys de la seva vida amb la seva segona esposa.
El realisme històric i el realisme màgic
- El realisme històric
És un moviment literari que té lloc entre els anys 1959 i 1968. Es considera una literatura compromesa políticament i socialment, ja que es vol inserir el treball intel·lectual i literari en el procés de recuperació política del país per tal de lluitar contra el règim franquista. Per tant, podem dir que trenquen amb la tradició simbolista o avantguardista.
- El realisme màgic
És un moviment que té lloc durant el segle XX,conegut també com a postexpressionisme. Aquest consisteix a introduir elements sobrenaturals i fantàstics enmig de pintures o narracions realistes. En la literatura hi trobem una gran presència d'imatges líriques,sinestèsies,descripcions subjectives de la realitat, etc. Per tant, podem veure una frontera entre allò que existeix i la fantasia, on sovint apareix el tema de la mort, que no s'entén com un final, sinó com una fase més, i per tant, veiem la sovint interacció de criatures mortes, amb la resta de personatges.
Enllaç:
http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/Pere-Calders-lhome-dibuixant/video/3450151/
Amb aquest video coneixem la vida de Pere Calders a través de la seva família. Aquests ens expliquen quina personalitat tenia i quina era la seva manera de fer i de veure les coses, a partir del record i de l'experiència viscuda al seu costat.
Definicions
Imaginació: Facultat de formar imatges o continguts mentals que deriven de la percepció sensible.
Fantasia: Facultat de formar imatges mentals o representacions dels objectes no presents, de concebre combinacions que no forneix la realitat.
Meravella: cosa que colpeix d'admiració per la seva bellesa, grandesa, etc.
Miracle: Fenomen extraordinari, esdevingut en l'univers de l'experiència humana i que hom creu que no pot explicar-se per causes naturals, sinó que té com a origen immediat la divinitat.
Insòlit: No acostumat, extraordinari.
Absurd: Contrari a la raó, al sentit comú.
Imprevist: No previst.
Prodigi: Esdeveniment, cosa, que té quelcom de miraculós.
Sàtira: Composició poètica que posa al descobert i colpeix, amb l'escarni o amb la burla ridiculitzadora, passions, maneres de viure i comportaments comuns a tota la humanitat, o característics d'una categoria de persones, o d'un sol individu, que contrasten o estan en discordança amb la moral comuna o amb l'ideal ètic de l'escriptor.
Paròdia: Imitació burlesca d'una obra seriosa.
Ironia: Figura retòrica que consisteix a expressar una intenció amb un llenguatge de significat aparentment contrari, com a retret o burla.
Sarcasme: Ironia mordaç.
Caricatura: Representació de persones, de fets, de costums o d'habituds socials fent ressaltar els trets més característics i aptes per a produir un efecte grotesc.
Acudit: Pensada o dita aguda, enginyosa, original, que s'acudeix a l'esperit.
