dijous, 30 d’octubre del 2014

El Modernisme i el Noucentisme

El Modernisme

El Modernisme va ser un moviment politicocultural que va tenir lloc a Catalunya (especialment a Barcelona),a finals del segle XIX i principis del segle XX (1885-1929),com a conseqüència de la Segona Revolució Industrial. Aquest volia transformar la societat catalana per aconseguir una cultura moderna i nacional, alhora que es volia modernitzar el país.

Alguns personatges destacats en literatura són: Víctor Català, Raimón Casellas, Josep Pous i Pagès, Prudenci Bertrana, etc.

Arquitectura:                                                                      
 


  Casa Batlló - Antòni Gaudí

Escultura:

  

 Desconsol - Josep Llimona

Pintura:    
                                                                  


Plein air - Ramon Casas

Mobiliari:

 

Antoni Gaudí


Joieria:



Lluís Masriera


El Modernisme a Torelló


  



Capella del Sagrat Cor de Jesús - Josep Maria Perícas


El Noucentisme a Torelló


 


Església de Santa Maia de Rocaprevera - Josep Mari Perícas




Noucentisme. Josep Carner



dijous, 2 d’octubre del 2014

Àngel Guimerà

Àngel Guimerà va ser un poeta i dramaturg català del segle XIX. Va néixer a Santa Cruz de Tenerife l'any 1845, i mor a Barcelona l'any 1924.

A totes les obres de Guimerà hi apareixen aspectes biogràfics de l'autor, a causa de la importància que van tenir a la seva vida. Per exemple, apareix sovint la figura del personatge mestís, degut als diferents orígens dels seus pares: el pare era català i la  mare canària. El seu pare, Agustí Guimerà, viatja a Santa Cruz de Tenerife per ajudar al seu oncle en un negoci de vins que tenien establert allà. De petit Guimerà va viure a Santa Cruz de Tenerife, però finalment el pare decideix abandonar el negoci i retornar amb la família a Catalunya, instal·lant-se a El Vendrell. Això va suposar que Àngel Guimerà de ben petit s'hagués d'adaptar a una nova cultura i una nova llengua.

Aquesta característica la podem veure en l'obra de Mar i Cel, on per exemple, Saïd el protagonista és un personatge mestís. Per l'obra, sabem que Blanca, la seva mare era cristiana, a diferència del seu pare que era musulmà. Per tant, com ja hem dit, podem veure una relació amb la seves vivències, ja que conviuen dues cultures i religions totalment diferents.


Definicions:

Pirata:  Individu que dirigeix la tripulació (o que en forma part), d'una embarcació dedicada a capturar altres embarcacions per tal de robar-hi.

Corsari: Persona que comandava una nau armada en cors.



L' Expulsió dels moriscos


L'expulsió dels moriscos va ser ordenada pel rei Felip III entre els anys 1609 i 1613. Aquest va ordenar que els moriscos abandonessin el territori espanyol, fet que va afectar principalment al Regne de València, ja que va perdre gran part de la seva població.

La població morisca englobava unes 300.000 persones aproximadament d'un total de 8'5 milions d'habitants.

Les principals causes són les següents:

-La població morisca formava un grup a part dins la societat com a causa principal de les diferències en la religió, ja que la llengua ja no suposava un problema (es parlava el castellà).
-La por de que desaparegués la Monarquia Hispànica a causa d'algunes revoltes dels moriscos.
-La por d'una possible aliança entre la població morisca i l'imperi turc otomà en contra de l' Espanya cristiana. 
-El progressiu augment d'una etapa de recessió a causa de la  disminució de l'arribada de recursos d' Amèrica.
-La radicalització d'alguns governants.
-L'idea que corria per Europa sobre la discutible cristianitat d'Espanya a causa de la permanència dels moriscos.  


Enllaç:


https://www.youtube.com/watch?v=wiDjPDnVih4



·Text acotat o acotació
Blanca (sobresaltada. Aixecant-se i tornant a seure): - pàgina 149

·Text escènic 
Blanca i Saïd. Blanca molt commoguda apareix a la porta del camarot i fent moltes pauses a l'avançar en lo monòleg, va avançant per l'escena. - pàgina 107, escena XIX

·Text principal
Saïd: Tot és en va: vós sou el cel; jo l'aigua; mai s'ajunten ací; mireu: s'ajunten només en l'horitzó! És en va! - pàgina 169

·Apart o discurs del personatge adreçat a si mateix
Joanot: (sempre des de dalt de l'escala. A part):
Si jo finàs, mon cos en aquesta hora com un fill de Mahoma el tirarien també en eix mar; i fóra la meva ànima a l'infern entre els Judas que reneguen de son mestre i son Déu! Jo sóc un monstre. Jo de mi em tinc horror! I ai, que ma vida té d'acabar entre esta gent! Si a Espanya tornés... lo Sant Ofici... Oh! no!

·Diàleg
Saïd (amb desesperació):
L'abandoneu? La prenc! És meva! Morim plegats, ma esposa! Abraça'm!
Carles (arribant al mig de l'escena seguit de tothom):
Filla!
Saïd: Al mar!
Blanca: Al cel! 
(Se llencen al mar abraçats. Carles ha caigut al mig de l'escena de genolls.)
Carles: Oh Déu!
Ferran (corrent per la finestra):
A fons!
(Tornant al mig de l'escena.)
Ni rastre!


VALORACIÓ DE L’OBRA DE MAR I CEL
Mar i Cel, la tragèdia romàntica de Guimerà, ens explica la història d’un amor impossible entre Blanca (una cristiana) i Saïd (l’arraix del vaixell dels moriscos). L’autor planteja diferents conflictes, a través dels quals l’acció es va desenvolupant progressivament. El principal conflicte és el sentiment amorós impossible entre els protagonistes a causa de pertànyer a mons molt diferents, cosa que fa que quedin molt remarcades les emocions i sentiments dels personatges. Per altra banda trobem un conflicte col·lectiu, molt característic de les obres romàntiques historicistes, donat pel fet històric de l’expulsió dels moriscos, i l’enfrontament entre religions molt diferents.
Com ja hem dit, els personatges mostren les seves emocions, i també la seva part més humana, moltes vegades a través de les acotacions, com per exemple l’incondicional amor a Blanca que sent Saïd, i el conflicte interior que això li provoca. També veiem l’expressió dels sentiments d’altres personatges, com per exemple Osman, priata somiador i enamorat d’una dona de l’Alger; Joanot, el renegat que viu torturat a causa de les seves actuacions; Ferran, que accepta l’amor de Saïd i Blanca tot i estar enamorat d’aquesta; o Hassen, que sempre es mostra fidel a Saïd.
Veiem també que queden molt reflectides les característiques principals de la tragèdia, ja que cada acte finalitza amb una escena que ens anuncia la tràgic final.
Literàriament parlant, considerem que Mar i Cel és una obra influenciada per diferents corrents. Per un cantó, hi trobem la influència romàntica de Shackespeare i de Schiller, per altre cantó trobem influències neoclàssiques com és la unitat de lloc, i també apareixen influències costumistes i simbolistes. Aquestes ultimes influències les veiem sobretot a l’últim acte, quan els protagonistes parlen del seu amor com un amor impossible i ho comparen amb el mar i el cel que mai s’ajunten.

Per tot això, dono suport a l'èxit que Mar i Cel va tenir un cop representada, i penso que és una obra molt important dins de la literatura catalana a causa de l'interessant trama que presenta i l' expressió lingüística amb que està redactada.