dijous, 18 de desembre del 2014

Pere Calders



Neix a Barcelona el dia 29 de setembre de 1912, i mor el 21 de juliol de 1994. Va ser un escriptor i dibuixant català reconegut. El seu llibre més conegut va ser el recull anomenat Cròniques de la veritat oculta, escrit durant el seu exili. Tot i això Pere Caldés no va esdevenir popular fins l'any 1978 amb l'estrena d'Antavaina (obra de teatre de Dagoll Dagom basada en els seus textos). És conegut principalment per les seves narracions curtes, uns contes caracteritzats per l'humor, la ironia, i per tot allò fantasiós i absurd.

Va ser fill únic del matrimoni de Vicenç Caldés Arús (escriptor) i Teresa Rusiñol Roviralta. Els dos eren catalans i d'origen pagès, i es van traslladar a Barcelona després de casar-se. Quan era un nen, va fer llargues estades a Can Maurí, una propietat de la família situada a prop de Sabadell. Aquestes estades van influir molt en l'obra del poeta, ja que al fer-se fosc la família es reunia al voltant de la llar de foc on explicaven contes i històries.

Quan encara no anava a escola, la seva mare li va ensenyar a llegir. Més endavant va estudiar a l'Escola Sant Pere Claver,i més endavant al canviar de casa a Barcelona, va estudiar a l'Escola Mossèn Cinto . Allà li feien fer exercicis de redacció,que més tard van ser publicats. D'aquestes redaccions destaquem El primer arlequí. Amb el pas del temps aquesta escola va ser clausurada, i Calders va anar a estudiar a l'Acadèmia Reixach. Quan ja va ser més gran, va estudiar a l'Escola Superior de Belles Arts, on coneix a Mercè Casals, la seva futura esposa. Seguidament funda un estudi de disseny gràfic i  entra a treballar al Diario Mercantil,on publica els seus primers articles. Aquest diari va tancar, i es va fundar Avui, on Calders comença a publicar una columna periòdica.

Finalment el 4 de novembre es casa amb Mercè Casals, amb qui té un fill (Joan Caldés i Casals), però al combatre en la guerra civil al bàndol republicà, l'any 1939 va deixar enrere la seva família, i es va exiliar a Mèxic (on hi va viure vint-i-tres anys de la seva vida). Abans d'arribar a Mèxic però,va ser tancat en un camp de concentració a França, d'on va aconseguir escapar i va ser protegit pel Comitè Universitari d'Ajut als Refugiats. Allí va conèixer a la seva futura esposa Rosa Artís i Gener, i tot i estar enamorat d'aquesta,va marxar a viure a Mèxic amb la seva esposa Mercè Casals.

Finalment l'any 1943 rep el divorci, i aquell mateix dia es casa amb Rosa Artís, amb la qual té tres fills. El poeta mai va acceptar el fet de viure a Mèxic, ja que sempre va desitjar poder tornar a Catalunya un altre cop. Finalment quan el seu fill gran va fer quinze anys,  va decidir tornar a Barcelona abans que els seus fills ja no hi volguessin anar. Un cop va retornar, va escriure diferents obres, com per exemple L'ombra de l'atzavara, Ronda naval sota la boira, i publica el recull de contes anomenat Tots els contes.



Un fet a remarcar de la seva vida que m'ha cridat l'atenció ha estat que es casa dues vegades, la primera amb Mercè Casals (amb qui té un fill), i la segona amb Rosa Artís (amb qui té tres fills). Sorprèn també el fet de que deixi enrere la seva primera família per exiliar-se a Mèxic on passa vint-i-tres anys de la seva vida amb la seva segona esposa.


El realisme històric i el realisme màgic



  • El realisme històric

És un moviment literari que té lloc entre els anys 1959 i 1968. Es considera una literatura compromesa políticament i socialment, ja que es vol inserir el treball intel·lectual i literari en el procés de recuperació política del país per tal de lluitar contra el règim franquista. Per tant, podem dir que trenquen amb la tradició simbolista o avantguardista.



  • El realisme màgic

És un moviment que té lloc durant el segle XX,conegut també com a postexpressionisme. Aquest consisteix a introduir elements sobrenaturals i fantàstics enmig de pintures o narracions realistes. En la literatura hi trobem una gran presència d'imatges líriques,sinestèsies,descripcions subjectives de la realitat, etc. Per tant, podem veure una frontera entre allò que existeix i la fantasia, on sovint apareix el tema de la mort, que no s'entén com un final, sinó com una fase més, i per tant, veiem la sovint interacció de criatures mortes, amb la resta de personatges.


Enllaç:

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/Pere-Calders-lhome-dibuixant/video/3450151/

Amb aquest video coneixem la vida de Pere Calders a través de la seva família. Aquests ens expliquen quina personalitat tenia i quina era la seva manera de fer i de veure les coses, a partir del record i de l'experiència viscuda al seu costat.


Definicions


Imaginació:  Facultat de formar imatges o continguts mentals que deriven de la percepció sensible.
Fantasia:  Facultat de formar imatges mentals o representacions dels objectes no presents, de concebre combinacions que no forneix la realitat.
Meravella: cosa que colpeix d'admiració per la seva bellesa, grandesa, etc.
Miracle: Fenomen extraordinari, esdevingut en l'univers de l'experiència humana i que hom creu que no pot explicar-se per causes naturals, sinó que té com a origen immediat la divinitat.
Insòlit: No acostumat, extraordinari.
Absurd: Contrari a la raó, al sentit comú.
Imprevist: No previst.
Prodigi: Esdeveniment, cosa, que té quelcom de miraculós.
Sàtira: Composició poètica que posa al descobert i colpeix, amb l'escarni o amb la burla ridiculitzadora, passions, maneres de viure i comportaments comuns a tota la humanitat, o característics d'una categoria de persones, o d'un sol individu, que contrasten o estan en discordança amb la moral comuna o amb l'ideal ètic de l'escriptor. 
Paròdia: Imitació burlesca d'una obra seriosa.
Ironia: Figura retòrica que consisteix a expressar una intenció amb un llenguatge de significat aparentment contrari, com a retret o burla. 
Sarcasme: Ironia mordaç.
Caricatura: Representació de persones, de fets, de costums o d'habituds socials fent ressaltar els trets més característics i aptes per a produir un efecte grotesc. 
Acudit:  Pensada o dita aguda, enginyosa, original, que s'acudeix a l'esperit. 


dijous, 27 de novembre del 2014

Josep Carner

Josep Carner neix a Barcelona l'any 1884, i mor a Brussel·les l'any 1970. El poeta comença a escriure de molt jove (amb només onze anys), i d'aquesta etapa en destaquem L'aureneta. Carner estudia Dret i Filosofia i Lletres, i més endavant treballa a l'IEC (amb Pompeu Fabra). Per altra banda,també col·labora amb revistes com la "Veu de Catalunya",o "La Publicitat" (òrgan d'expressió d'Acció Catalana). De l'any 1939 fins el 1945, és exiliat a Mèxic a causa de la Guerra Civil. Més endavant s'instal·la a Brussel·les on coneix la seva segona muller. Durant la seva jubilació, es dedica a revisar tots els seus poemes, i finalment l'any 1970 visita  Barcelona. Mor aquell mateix any, després de retornar a Barcelona.


Algunes de les seves obres més destacades són: Els fruits saborosos (1906), El llibre dels poetes (1904), Auques i ventalls (1914), La paraula en el vent (1914),o La inútil ofrena (1924).

Versió musicada per Eduard Tordà:

https://www.youtube.com/watch?v=9oUI16S5RDE


Algunes de les versions musicades per Eduard Tordà han estat representadades per Anna Ricci. Personalment penso que és una bona idea representar un poema a través de la música, ja que fa que t'arribi més el missatge que volia fer arribar Josep Carner amb els seus poemes, a través de les emocions que transmet.

dijous, 30 d’octubre del 2014

El Modernisme i el Noucentisme

El Modernisme

El Modernisme va ser un moviment politicocultural que va tenir lloc a Catalunya (especialment a Barcelona),a finals del segle XIX i principis del segle XX (1885-1929),com a conseqüència de la Segona Revolució Industrial. Aquest volia transformar la societat catalana per aconseguir una cultura moderna i nacional, alhora que es volia modernitzar el país.

Alguns personatges destacats en literatura són: Víctor Català, Raimón Casellas, Josep Pous i Pagès, Prudenci Bertrana, etc.

Arquitectura:                                                                      
 


  Casa Batlló - Antòni Gaudí

Escultura:

  

 Desconsol - Josep Llimona

Pintura:    
                                                                  


Plein air - Ramon Casas

Mobiliari:

 

Antoni Gaudí


Joieria:



Lluís Masriera


El Modernisme a Torelló


  



Capella del Sagrat Cor de Jesús - Josep Maria Perícas


El Noucentisme a Torelló


 


Església de Santa Maia de Rocaprevera - Josep Mari Perícas




Noucentisme. Josep Carner



dijous, 2 d’octubre del 2014

Àngel Guimerà

Àngel Guimerà va ser un poeta i dramaturg català del segle XIX. Va néixer a Santa Cruz de Tenerife l'any 1845, i mor a Barcelona l'any 1924.

A totes les obres de Guimerà hi apareixen aspectes biogràfics de l'autor, a causa de la importància que van tenir a la seva vida. Per exemple, apareix sovint la figura del personatge mestís, degut als diferents orígens dels seus pares: el pare era català i la  mare canària. El seu pare, Agustí Guimerà, viatja a Santa Cruz de Tenerife per ajudar al seu oncle en un negoci de vins que tenien establert allà. De petit Guimerà va viure a Santa Cruz de Tenerife, però finalment el pare decideix abandonar el negoci i retornar amb la família a Catalunya, instal·lant-se a El Vendrell. Això va suposar que Àngel Guimerà de ben petit s'hagués d'adaptar a una nova cultura i una nova llengua.

Aquesta característica la podem veure en l'obra de Mar i Cel, on per exemple, Saïd el protagonista és un personatge mestís. Per l'obra, sabem que Blanca, la seva mare era cristiana, a diferència del seu pare que era musulmà. Per tant, com ja hem dit, podem veure una relació amb la seves vivències, ja que conviuen dues cultures i religions totalment diferents.


Definicions:

Pirata:  Individu que dirigeix la tripulació (o que en forma part), d'una embarcació dedicada a capturar altres embarcacions per tal de robar-hi.

Corsari: Persona que comandava una nau armada en cors.



L' Expulsió dels moriscos


L'expulsió dels moriscos va ser ordenada pel rei Felip III entre els anys 1609 i 1613. Aquest va ordenar que els moriscos abandonessin el territori espanyol, fet que va afectar principalment al Regne de València, ja que va perdre gran part de la seva població.

La població morisca englobava unes 300.000 persones aproximadament d'un total de 8'5 milions d'habitants.

Les principals causes són les següents:

-La població morisca formava un grup a part dins la societat com a causa principal de les diferències en la religió, ja que la llengua ja no suposava un problema (es parlava el castellà).
-La por de que desaparegués la Monarquia Hispànica a causa d'algunes revoltes dels moriscos.
-La por d'una possible aliança entre la població morisca i l'imperi turc otomà en contra de l' Espanya cristiana. 
-El progressiu augment d'una etapa de recessió a causa de la  disminució de l'arribada de recursos d' Amèrica.
-La radicalització d'alguns governants.
-L'idea que corria per Europa sobre la discutible cristianitat d'Espanya a causa de la permanència dels moriscos.  


Enllaç:


https://www.youtube.com/watch?v=wiDjPDnVih4



·Text acotat o acotació
Blanca (sobresaltada. Aixecant-se i tornant a seure): - pàgina 149

·Text escènic 
Blanca i Saïd. Blanca molt commoguda apareix a la porta del camarot i fent moltes pauses a l'avançar en lo monòleg, va avançant per l'escena. - pàgina 107, escena XIX

·Text principal
Saïd: Tot és en va: vós sou el cel; jo l'aigua; mai s'ajunten ací; mireu: s'ajunten només en l'horitzó! És en va! - pàgina 169

·Apart o discurs del personatge adreçat a si mateix
Joanot: (sempre des de dalt de l'escala. A part):
Si jo finàs, mon cos en aquesta hora com un fill de Mahoma el tirarien també en eix mar; i fóra la meva ànima a l'infern entre els Judas que reneguen de son mestre i son Déu! Jo sóc un monstre. Jo de mi em tinc horror! I ai, que ma vida té d'acabar entre esta gent! Si a Espanya tornés... lo Sant Ofici... Oh! no!

·Diàleg
Saïd (amb desesperació):
L'abandoneu? La prenc! És meva! Morim plegats, ma esposa! Abraça'm!
Carles (arribant al mig de l'escena seguit de tothom):
Filla!
Saïd: Al mar!
Blanca: Al cel! 
(Se llencen al mar abraçats. Carles ha caigut al mig de l'escena de genolls.)
Carles: Oh Déu!
Ferran (corrent per la finestra):
A fons!
(Tornant al mig de l'escena.)
Ni rastre!


VALORACIÓ DE L’OBRA DE MAR I CEL
Mar i Cel, la tragèdia romàntica de Guimerà, ens explica la història d’un amor impossible entre Blanca (una cristiana) i Saïd (l’arraix del vaixell dels moriscos). L’autor planteja diferents conflictes, a través dels quals l’acció es va desenvolupant progressivament. El principal conflicte és el sentiment amorós impossible entre els protagonistes a causa de pertànyer a mons molt diferents, cosa que fa que quedin molt remarcades les emocions i sentiments dels personatges. Per altra banda trobem un conflicte col·lectiu, molt característic de les obres romàntiques historicistes, donat pel fet històric de l’expulsió dels moriscos, i l’enfrontament entre religions molt diferents.
Com ja hem dit, els personatges mostren les seves emocions, i també la seva part més humana, moltes vegades a través de les acotacions, com per exemple l’incondicional amor a Blanca que sent Saïd, i el conflicte interior que això li provoca. També veiem l’expressió dels sentiments d’altres personatges, com per exemple Osman, priata somiador i enamorat d’una dona de l’Alger; Joanot, el renegat que viu torturat a causa de les seves actuacions; Ferran, que accepta l’amor de Saïd i Blanca tot i estar enamorat d’aquesta; o Hassen, que sempre es mostra fidel a Saïd.
Veiem també que queden molt reflectides les característiques principals de la tragèdia, ja que cada acte finalitza amb una escena que ens anuncia la tràgic final.
Literàriament parlant, considerem que Mar i Cel és una obra influenciada per diferents corrents. Per un cantó, hi trobem la influència romàntica de Shackespeare i de Schiller, per altre cantó trobem influències neoclàssiques com és la unitat de lloc, i també apareixen influències costumistes i simbolistes. Aquestes ultimes influències les veiem sobretot a l’últim acte, quan els protagonistes parlen del seu amor com un amor impossible i ho comparen amb el mar i el cel que mai s’ajunten.

Per tot això, dono suport a l'èxit que Mar i Cel va tenir un cop representada, i penso que és una obra molt important dins de la literatura catalana a causa de l'interessant trama que presenta i l' expressió lingüística amb que està redactada.